L’acostament al que anomeno “art personal” és el que podeu veure en totes les obres de participació que conté aquesta Web. Aquest “art personal” apareix a partir d’una motivació vivencial  pròpia, tant de tipus íntim com educatiu i de caràcter. Però a diferència de l’obra tancada, personal, que realitza cada artista –que normalment es pot fruir a distància- aquest vol ser un art que pugui ser posseït, participat, per la persona que esta al davant, a través de la interactivitat de l’obra i les seves pròpies vivències.

Utilitzar encara que sigui l'obra feta per un altre i fer-la una mica seva, per part d’un partícip, engrana amb la idea d'ampliació de la seva pròpia narració de vida, però d’una manera més elitista que la participació en el típic espectacle al que ens tenen acostumats, actualment, els poders mediàtics.

 

 

re s e r v o r i s

En un món dominat per les noves tecnologies estem obligats a respirar
un ambient d’incertesa: res ens és palpable. Aquest fet es fa palès
entre nosaltres com una obsessió que ens porta a g u a r d a r - ho tot.
Evitem que res desaparegui sense prèvia autorització i intentem
c o n t r o l a r fins i tot la nostra mort biològica (criogenització), a
part de la testimonial. Tan és això que des que les societats s’establiren
com a consumidores sempre ens hem sentit atrets per la
p o s s e s s i ó material com a r a s t re de la nostra estada en
aquest món. En un intent d’indagació en aquesta activitat humana,
l’obra de J a u m e C a n a l s arriba a la reflexió sobre aquest
fet amb l’obertura d’interrogants respecte als diferents processos de
reunió, acumulació i col·leccionisme humà, no sols endinsant-se en
el món dels artefactes o els objectes, sinó també apropant-se al
nostre emmagatzematge més intern.

(anna lópez urbano)